Sessió 20

DATA: 10 i 13 DE DESEMBRE DE 2012
El meu objectiu és captar el màxim de voluntaris per al desenvolupament del programa.

Davant el baix nombre d'inscripcions, el meu tutor ha penjat l'enllaç d'inscripció a la pàgina web de l'IME i al Facebook.

He estat trucant per telèfon als diferents centres educatius per poder parlar amb els professors responsables de cada centre per tal que recordin i facilitin als seus alumnes el plaç d'inscripció.

Hem estat revisant novament tota la documentació que volen facilitar als centres educatius, per a que ells paral·lelament puguin anar treballant tot el tema de les smarts green cities.


Reflexionant novament sobre les principals eines de comunicació i coordinació veig que utilitzen molt sovint els registres i les reunions/coordinacions ja siguin amb un contacte  directe (personals) o via e-mail i telefònica.
Per últim m'hem estat comentant una mica el guió orientatiu del pla d'actuació pel Pràcticum II proposat per la consultora del pràcticum de la UOC.

Treballen a partir d'un model participatiu, col·laboratiu i interprofessional.

Llei d’Educació de Catalunya. Títol III. Capítol VI.

Article 39

Educació en el lleure

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.

2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

Article 40

Plans i programes socioeducatius

1. Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l'ajuntament corresponent, poden acordar d'elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l'entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d'establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes.

2. Les administracions educatives han d'impulsar acords de col·laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l'entorn. Aquestes actuacions han de tenir com a prioritat potenciar la convivència i la participació ciutadana i l'ús del català, amb la finalitat de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats per a conèixer i usar les dues llengües oficials.

Article 41

Foment de l'equitat en l'educació en el lleure

Les administracions públiques han d'establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d'educació en el lleure en condicions d'equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

Orientació educativa

L'acció orientadora de la funció educativa queda recollida en la Llei d'Educació de Catalunya i les regulacions normatives que la concreten.

L'orientació educativa compta amb un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a cada institut i escola.

En el Preàmbul, la llei presenta l’educació de qualitat com aquella que dóna oportunitats educatives a tothom durant tota la vida i, a la vegada, permet a cada persona el bastiment del seu projecte vital.

En el seu articulat, situa la tutoria d’ entre les funcions de tots els docents i la identifica com l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).

Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.

En el Preàmbul, la llei presenta l’educació de qualitat com aquella que dóna oportunitats educatives a tothom durant tota la vida i, a la vegada, permet a cada persona el bastiment del seu projecte vital.

En el seu articulat, situa la tutoria d’ entre les funcions de tots els docents i la identifica com l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).

Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
En el seu articulat, situa la tutoria d’ entre les funcions de tots els docents i la identifica com l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).
Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).
Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).
Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).
Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).
En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació és el marc normatiu dels principis i les actuacions que el sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats educatives de cada persona.