Sessió 20

DATA: 10 i 13 DE DESEMBRE DE 2012
El meu objectiu és captar el màxim de voluntaris per al desenvolupament del programa.

Davant el baix nombre d'inscripcions, el meu tutor ha penjat l'enllaç d'inscripció a la pàgina web de l'IME i al Facebook.

He estat trucant per telèfon als diferents centres educatius per poder parlar amb els professors responsables de cada centre per tal que recordin i facilitin als seus alumnes el plaç d'inscripció.

Hem estat revisant novament tota la documentació que volen facilitar als centres educatius, per a que ells paral·lelament puguin anar treballant tot el tema de les smarts green cities.


Reflexionant novament sobre les principals eines de comunicació i coordinació veig que utilitzen molt sovint els registres i les reunions/coordinacions ja siguin amb un contacte  directe (personals) o via e-mail i telefònica.
Per últim m'hem estat comentant una mica el guió orientatiu del pla d'actuació pel Pràcticum II proposat per la consultora del pràcticum de la UOC.

Treballen a partir d'un model participatiu, col·laboratiu i interprofessional.

Llei d’Educació de Catalunya. Títol III. Capítol VI.

Article 39

Educació en el lleure

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.

2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

Article 40

Plans i programes socioeducatius

1. Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l'ajuntament corresponent, poden acordar d'elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l'entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d'establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes.

2. Les administracions educatives han d'impulsar acords de col·laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l'entorn. Aquestes actuacions han de tenir com a prioritat potenciar la convivència i la participació ciutadana i l'ús del català, amb la finalitat de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats per a conèixer i usar les dues llengües oficials.

Article 41

Foment de l'equitat en l'educació en el lleure

Les administracions públiques han d'establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d'educació en el lleure en condicions d'equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

Orientació educativa

L'acció orientadora de la funció educativa queda recollida en la Llei d'Educació de Catalunya i les regulacions normatives que la concreten.

L'orientació educativa compta amb un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a cada institut i escola.

En el Preàmbul, la llei presenta l’educació de qualitat com aquella que dóna oportunitats educatives a tothom durant tota la vida i, a la vegada, permet a cada persona el bastiment del seu projecte vital.

En el seu articulat, situa la tutoria d’ entre les funcions de tots els docents i la identifica com l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).

Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.

En el Preàmbul, la llei presenta l’educació de qualitat com aquella que dóna oportunitats educatives a tothom durant tota la vida i, a la vegada, permet a cada persona el bastiment del seu projecte vital.

En el seu articulat, situa la tutoria d’ entre les funcions de tots els docents i la identifica com l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).

Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
En el seu articulat, situa la tutoria d’ entre les funcions de tots els docents i la identifica com l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).
Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema global d’orientació professional i acadèmica (art.59).
Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així com el  treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).
Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Al seu torn, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).
Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
Així mateix, el Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).
En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.
En resposta a aquests cabdals principis normatius, el Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació és el marc normatiu dels principis i les actuacions que el sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats educatives de cada persona.

CONCLUSIONS

En aquesta darrera part del diari del pràcticum I, conclusions finals, intentaré reflexionar sobre aquells aspectes i moments viscuts al llarg del període de pràctiques a la regidoria.

En aquest diari de pràctiques he intentat fer referència a tot allò que he anat experimentant, sentint i vivint durant aquest període. Des de la inicial incertesa absoluta a una mínima contextualització dels trets institucionals que caracteritzen la regidoria, a la col·laboració en alguns programes i actes institucionals, aconseguint un primer contacte amb la pràctica psicopedagògica.

 

Les hores de realització del pràcticum I han estat una experiència intensa i molt gratificant a nivell personal i professional. Des de la meva arribada a la regidoria d’educació i infància, amb la rebuda dels dos tècnics (un d’ells, el meu tutor de pràctiques), amb una primera reunió per fer-me un apropament al context, organització i filosofia que  regeix a la regidoria, fins a la intervenció en cadascun dels diferents aspectes curriculars, orientació, atenció a la diversitat, i avaluació psicopedagògica, ha estat de gran interès per a la meva formació.

He aprofundit en les característiques del centre i el seu funcionament (organigrama, context, programes, organització, metodologia...). Ara començo a tenir clar com funciona el procés que realitza un usuari en entrar a formar part de la metodologia de la Regidoria.

Tanmateix em van posar al meu abast tot el que l'IME disposava per tal d’afavorir el desenvolupament de la meva tasca. Per tant m’he trobat un context col·laborador, comprensiu i en un ambient de  treball acollidor. S’ha establert un bon clima i un ambient de confiança amb els/les tècnics amb qui estic en contacte (tots ells s’ofereixen a aclarir-me dubtes, intenten ajudar-me si no entenc algun aspecte, em fan partícip en la planificació dels programes, etc).

El que he après tots aquests dies, entre altres coses, és a definir bé la figura del psicopedagog.Tot bon psicopedagog necessita tenir una bona dosi d’empatia, de saber posar-se al lloc de l’altre; per això és necessari ser un bon observador, constant i sistemàtic, de qualsevol situació per integrar-nos en el grup.

He pogut realitzar un anàlisi global de les diferents tasques i problemes als que s’enfronta el psicopedagog, és a dir, conèixer quins són els seus principals rols i des de quina perspectiva i amb quines estratègies els desenvolupa.

També he pogut observar com el psicopedagog és un professional actiu i dinàmic, que crea contextos d’assessorament amb la resta d’agents educatius, treballant interdisciplinàriament, des d’una perspectiva sistèmica; per tal de representar i definir conjuntament el problema, avaluar els factors i contextos en els quals es desenvolupa, planificar conjuntament una intervenció, executar la intervenció, realitzar un seguiment i una avaluació conjunta. Tot això m'ha permès conèixer les principals tasques que realitza el psicopedagog:

- En el procés d’exploració i diagnòstic, coneixent l’aplicació de diferent tècniques com    l’observació i l’entrevista.

- En l’elaboració d’un Pla d’intervenció.

                 -  En l’execució d’aquest i en el seguiment.

Encara que treballem en l’àmbit sociocultural i comunitari no ens podem excloure de la comunitat escolar, cal formar part del component docent i no docent. Cal un treball globalitzador dins del context, tenint present que formen part d’un equip i que no podem realitzar la nostra tasca individualment.

Tot psicopedagog hauria de tenir la capacitat de dinamitzar i d’afavorir la innovació que s’adeqüi a les persones, al centre i als seus projectes o programes. Ser un servidor creatiu, reflexiu, dinamitzador i a la vegada un punt de referència dins de la comunitat educativa, tant en un context formal o com en un context no formal.

Totes les actuacions que m’han permès endinsar-me en el rol de psicopedagog, aportant-me aquella part que fa de l’aprenentatge psicopedagògic, m’han despertat l’atenció i l’interès al comprovar la immensa responsabilitat que porta implícita aquesta professió, pel fet de treballar amb elements humans el que fa que s’imposi un treball seriós, i seguir ampliant dia a dia amb les experiències quotidianes.

Poc a poc, gràcies a la col·laboració i a l’ajuda dels diferents professionals que m’han acollit en la seva tasca diària en la Regidoria, he anat descobrint noves peces d’aquest trencaclosques (què, per què, quan, on, com, de quina manera....?). Encara em queden molts interrogants per resoldre, però poc a poc em sento més segura, més ubicada en aquest engranatge i, tinc la sensació que en cada sessió he tingut l’oportunitat d’aprendre, sorprendre’m i créixer una mica més pel que fa a la meva formació i com a experiència vital.

Per concloure, puc exposar que al llarg dels dies al centre amb una participació autònoma i posteriorment supervisada, he pogut realitzar un recorregut pels diversos rols i funcions que realitza el psicopedagog. Totes aquests funcions són molt importants i fonamentals i no es podrien entendre la una sense l’altra. Treballant des d’un enfocament constructiu i contextual, per tal de col·laborar i intervenir en la millora dels contextos de desenvolupament de l’alumnat i treballar en els processos d’ensenyament-aprenentatge amb col·laboració i coordinació de tots els agents educatius.

Aquí finalitzen les meves intervencions,  però encara el meu període de pràctiques no ha finalitzat així que suposo que encara seguiré aprenent.

Sessió 19

DATA: 3 DE DESEMBRE DE 2012
El meu objectiu és continuar amb el seguiment del desenvolupament del programa. 

Una part del matí l'he dedicat ha realitzar un model de full d'Inscripció i Difusió. Després l'he enviat als diferents representats dels centres educatius i als representants de la Comissió del Plenari, via e-mail. El meu objectiu és fer una captació de joves voluntaris.
Així, els centres educatius són els principals responsables de l'aplicació i de la difusió del programa als alumnes i a les seves famílies per a captar joves voluntaris per fer un treball sociocomunitari, aquest curs concretament, impartir classes sobre les xarxes socials a grups d'adults interessats; però també disposen dels mitjans de comunicació (web, diaris) per fer-ne difusió.

Una altra part del matí, hem estat confeccionant les diferents activitats que es durant a terme al Cucalocum (parc de la Infància i la Joventut de Lleida) durant les festes de Nadal.

Sessió 17 i 18

DATA: 29 DE NOVEMBRE DE 2012

El meu objectiu és elaborar algunes activitats sobre la smart green city, per posteriorment presentar-les als centres educatius i així facilitar o donar idees (assessorar) als professors de com treballar la temàtica del Plenari.

Per tal d'elaborar les activitats, he tingut en compte les orientacions que ens facilita al currículum d'educació secundària obligatòria.

L’acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diverses maneres d’aprendre de l’alumnat; adequar l’ensenyament a les característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que els nois i les noies han d’assolir; potenciar que l’activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè cada alumne i el grup en conjunt s’esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia, responsabilitat i compromís; posar els mitjans necessaris perquè cada noi i noia se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació.

Així com les competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
- Competència social i ciutadana.

Si volem una major cohesió social, i una actitud responsable i participativa de les noies i

els nois envers la comunitat escolar i l’àmbit local cal, entre d’altres, la conscienciació de la

pertinença social i comunitària, el coneixement dels valors en què es fonamenta la societat democràtica i el dels drets humans, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’ús del diàleg en la resolució de conflictes, el plantejament crític dels hàbits de consum i dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en comú.

Sessió 16

Setmana dels Drets dels Infants

El regidor d’Educació i Infància Jesús Castillo ha presentat els actes de la Setmana dels Drets dels Infants, que se celebra a l’entorn del dia 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància i aquest any promourà un dels drets fonamentals dels infants, la participació.

Cada any, al voltant d’aquest dia i per tal de celebrar aquest esdeveniment, l’Ajuntament de Lleida, programa un seguit d’activitats i actes per promocionar un dret específic. Aquest any la celebració esta centrada en dos articles que parlen sobre el dret a la PARTICIPACIÓ, dins de la Convenció dels Drets dels Infants, aprovada l’any 1989:

“Tots els infants tenen dret a expressar la seva opinió i que aquesta sigui tinguda en compte en tots els assumptes que l’afectin”. (art. 12)

“Tots els infants tenen dret a cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota classe, sempre que això no perjudiqui els drets dels altres”. (art. 13)

El regidor d’Educació i Infància ha destacat que tot i que la setmana està centrada aquest any en el Dret a la Participació, cal tenir present en aquests moments la situació en què viuen molts infants: “Avui, més que mai, una societat amb les dificultats que tenim no hauria de tolerar que els infants es trobin en situacions de pobresa que s’estan cronificant. Hem de posar l’accent en aquests drets i en fer polítiques que puguin corregir aquestes situacions”.

Els actes i activitats de la Setmana dels Drets dels Infants es realitzaran aquest any del 26 de novembre a l’1 de desembre i pretenen sensibilitzar els infants, la població en general i diferents professionals sobre la importància de tots els drets dels infants i, especialment aquest any, sobre el dret a la participació.

DATA: 26 DE NOVEMBRE  DE 2012.

La Constitució del Plenari dels Infants i Adolescents s’ha realitzat a la Sala Jaume Magre de la Regidoria d’Educació i Infància, a les 18'30h.

Tot i que al llarg de la setmana hem estat en contacte amb els diferents representants dels centres educatius (via e-mail i telèfon), ens mancaven força dades dels participants. 
Objectiu: aconseguir disposar de totes les dades dels participants al Plenari. Així doncs, ens hem col.locat a la porta d’entrada per poder demanar-los-hi als joves, i per donar-los-hi una carpeta amb l’ordre del dia.

Ordre del dia

1. Benvinguda.
2. Salutació per part de les autoritats.
3. Presentació dels membres del Plenari.
4. Presentar el Facebook: “El Plenari”
5. Introduir el tema de treball d’aquest curs: “Lleida Smart green city”.
6. Introduir el projecte d’aprenentatge servei: “Stic Jove”.
7. Renovació de càrrecs

-          Elecció comissió permanent.

8. Precs i preguntes.

En aquesta primera sessió del Plenari, s’han fet les salutacions i presentacions pertinents (membres del plenari i facebook) i s’ha donat la benvinguda a dos nous centres educatius (La Mitjana i El Castell dels Templers). Posteriorment els representant han explicat, amb l’ajuda d’un PowerPoint, en que consistia el plenari: tria d'un tema sobre el qual debatre, donar la seva opinió, i  fer diferents propostes de millora. Aquest curs reflexionarem sobre” Lleida, Smart green city” i els objectius seran:

-Definir i confeccionar una smart green city Jove.

-Elaborar  propostes de millora sobre una ciutat intel·ligent i sostenible.

Aquest curs els nois i noies del Plenari també participen en un nou projecte d’Aprenentatge-servei, “STIC JOVE”. L’objectiu d’aquest projecte és afavorir les relacions intergeneracionals mitjançant l’aprenentatge i reflexió de les noves tecnologies. Els voluntaris (participants en el projecte) es trobaran amb diferents grups de gent gran de la ciutat  per explicar i reflexionar sobre temes de seguretat, i utilitat de les xarxes socials.

Per últim, els representants han renovat els càrrecs d’organització interna per així establir les pautes de funcionament i dinàmica del curs escolar. Aquest curs, donat que  2 membres  de la comissió permanent, Irene Armengol del col·legi Lestonnac  i Alba Fernández del col.legi El Carme, estan cursant primer de Batxillerat,  s'ha hagut de renovar 2 dels membres de la comissió. Per fer la renovació de càrrecs, els nois i noies, voluntàriament han exposat la seva candidatura i demanat el vot. Així doncs, s’incorporen a la comissió permanent la Lidia Espuñes de l’Institut Manuel de Montsuar i el Jordi Sitjà del col.legi Maristes.

Tot aquest acte ha estat organitzat i dirigit pels dos tècnics de la regidoria (un d'ells el meu tutor). La meva tasca ha estat més d'observadora.
 Penso que "el voluntariat et fa créixer i amb el voluntariat ajudes a créixer”. L’educació no formal és una gran oportunitat de deixar una empremta en la vida dels nois i noies, i alhora transformar-los en agents de canvi de la seva pròpia vida i del seu entorn.  El voluntariat permet pensar que la naturalesa humana no és individualista, egoista ni violenta, sinó que, a vegades, som capaços de col·laborar i treballar plegats per una societat més justa.

A Catalunya s’entén per voluntariat el conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària de serveis cívics o socials, sense compensació econòmica, dins del marc d’una organització estable i democràtica sense afany de lucre, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i la persona. Aquesta definició, extreta de la derogada Llei 25/1991 de creació de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), és en la base de la configuració i estructura actual del voluntariat a Catalunya.

Voluntariat comunitari. Dins aquest àmbit hi englobem tot un seguit d’actuacions ciutadanes encaminades a millorar la comunitat on viuen. Totes elles promouen la participació social i faciliten canals d'integració de les persones a la vida ciutadana. Són models d’intervenció que reforcen les estructures de pertinença als pobles i barris del país i ajuden a crear un teixit que dóna una dimensió més humana i propera de les relacions de veïnatge i ciutadania.

Activitats socioculturals i participació comunitària: tasques en què el voluntari treballa dins un equip de voluntariat amb vista a l’organització de determinades activitats. Participació en entitats per promoure actuacions i activitats socioculturals obertes al conjunt de la població i en benefici general de la comunitat.

En acabar hem estat fent una valoració de l'acte. La valoració és força positiva. Per una part, hi ha hagut força participació per part dels joves (sembla que estan molt motivats per la temàtica, esperem que no decaigui al llarg del curs); però per una altra part, ens ha sorprès que no hi hagués cap representant d’un parell de centres educatius (ens haurem de posar en contacte amb ells).


Aquest primer contacte personal amb els joves, m'ha servit per observar-los des de diferents nivells.  
- Com s'expressen quan es presenten (llenguatge verbal i no verbal, vocabulari que utilitzen).
- Allò que diuen (m'agrada les xuxes, quedar amb els amics, jugar a la play...; quan diu el seu nom o el mote).
- Com van vestits.
- Qui els acompanya: pares, mestres, amics.
- Nivell de popularitat i lideratge.

Tot això et dóna que pensar i fer-te una idea de com són i en quin context es mouen.